Articles

Apostol, L., Rebega, O. L., & Miclea, M. (2013). Psychological and Socio-demographic Predictors of Attitudes toward Animals. Procedia – Social and Behavioral Sciences, 78, 521–525.

https://doi.org/10.1016/j.sbspro.2013.04.343

L’estudi present investiga les diferències individuals en les actituds cap als animals, en l’intent de trobar un model predictiu més ampli que inclogui variables sociodemogràfiques i psicològiques. S’ha adaptat l’Escala d’actituds cap als animals (AAS), l’Escala d’empatia cap als animals (ETA) i el Qüestionari de la creença en la ment dels animals (BAM) i es van administrar a 2683 participants. Després del estudi es van observar correlacions significatives entre les creences antropomorfes, l’empatia dirigida pels animals i les actituds cap als animals. El gènere, la possessió d’un animal de família, les creences antropomorfes, les dimensions cognitives i afectives de l’empatia cap als animals van ser predictors significatius de les actituds cap als animals. 

 

Ascione, F. R., & Weber, C. V. (1996). Children’s attitudes about the humane treatment of animals and empathy: One-year follow UP of a school-based intervention. Anthrozoos.

https://www.researchgate.net/publication/233493827_Children’s_Attitudes_About_the_Humane_Treatment_of_Animals_and_Empathy_One-Year_Follow_up_of_a_School-Based_Intervention

Aquest estudi va avaluar el manteniment de l’efecte d’un programa d’educació humanitaria escolar, d’un any de durada, sobre les actituds dels nens i de les nenes de 4rt grau cap als animals. Es va realitzar un disseny de seguiment (2 anys) pretest-posttest (2 anys) i ANCOVA. Com a resultats es va trobar que la mitjana humana de les actituds del grup experimental (nens i nenes que van experimentar el programa) va ser més gran que la mitjana del grup de control en la prova inicial i en segon any de seguiment. En les proves posteriors es va produir una millora de les actituds empàtiques cap als animals, especialment en quant a la qualitat de les relacions dels nens i de les nenes amb els seus animals de família. Els resultats contribueixen a la creixent lectura sobre la importància de les relacions entre els nens i nenes i els animals, i serveixen per fomentar una educació humanitària a les aules.

Faver, C. A. (2010). School-based humane education as a strategy to prevent violence: Review and recommendations. Children and Youth Services Review

https://doi.org/10.1016/j.childyouth.2009.10.006

Els nens que són cruels amb els animals poden haver presenciat o experimentat violència familiar i corren el risc de participar en l’agressió dirigida per l’home durant l’adolescència i l’edat adulta. Per prevenir o interrompre una trajectòria de desenvolupament que condueix a un comportament agressiu, l’educació humana utilitza lliçons i activitats relacionades amb els animals per ensenyar respecte, amabilitat i compassió. Com a part d’un programa de prevenció de la violència, l’educació humana pot fomentar l’empatia i reduir la probabilitat d’agressió cap als animals i les persones. La implementació de programes d’educació humanitària no només prevé la violència, sinó que també augmenta la probabilitat de detectar i intervenir en una etapa primerenca de la violència que ja està passant en els entorns familiars dels nens.

Hawkins, R. D., & Williams, J. M. (2017). Childhood attachment to pets: Associations between pet attachment, attitudes to animals, compassion, and humane behaviour. International Journal of Environmental Research and Public Health, 14(5), 1–15.

https://doi.org/10.3390/ijerph14050490

L’afecció cap als animals de família té un paper molt important en el desenvolupament social, emocional i cognitiu dels nens i de les nenes, així com també la salut mental, el benestar i la qualitat de vida.

El present estudi va examinar les relacions entre l’afecció infantil cap als animals de família, la cura, l’amistat, la compassió i les actituds cap als animals. També va examinar les diferències sociodemogràfiques, particularment els perfils dels propietaris i propietàries i el tipus d’animal de família que tenien a casa. Una enquesta d’autoinforme de més de mil nens de 7 a 12 anys a Escòcia, Regne Unit, va revelar que la majoria dels nens i de les nenes estan molt aferrats als seus animals, però les puntuacions d’afecció difereixen segons el tipus d’animal i el sexe de l’infant. L’anàlisi va revelar que l’afecció cap als animals de família es veu facilitat per la compassió, la cura i els comportaments d’amistat i  que, per tant, és un predictiu significatiu d’actituds positives cap als animals. Les troballes tenen implicacions per a la promoció del comportament prosocial i humà. Encoratjar els nens i a les nenes a tenir bons comportaments cap als animals pot promoure la millora en les habilitats prosocials, com la reducció de l’agressió, el millor benestar i la qualitat de vida.

Komorosky, D., & O’Neal, K. K. (2015). The development of empathy and prosocial behavior through humane education, restorative justice, and animal-assisted programs. Contemporary Justice Review: Issues in Criminal, Social, and Restorative Justice, 18(4), 395–406

https://doi.org/10.1080/10282580.2015.1093684

Aquest estudi analitza el desenvolupament de l’empatia i el comportament prosocial quan es treballa amb animals a través de les modalitats d’educació humanitària, justícia restaurativa i programes assistits per animals. Cada modalitat s’enfoca en construir compassió, cura, responsabilitat i amabilitat amb l’ajuda dels animals. A través d’aquests programes de prevenció de la violència, els nens i les nenes i adolescents poden desenvolupar empatia, el que disminuirà la probabilitat d’agressió futura.

Laboratori

Escola Animal és un projecte que va néixer d’una idea. I tu, en tens alguna? EduLab és un espai creat per socialitzar-les i debatre-les. Si tens propostes, projectes relacionats o qualsevol inquietud, fes servir el nostre formulari per escriure’ns.

Close Menu