Blog

Hola a tots i a totes!

En aquesta segona entrada del Blog us vull parlar sobre l’empatia, un valor imprescindible que cal inculcar a la societat per tal que es canviï la visió antropocèntrica i, conseqüentment, s’adoptin nous hàbits sobre com tractar el món que ens envolta.

L’any 1989, Eduard Wilson va definir el terme biofilia com l’afinitat innata cap a tot allò que està viu. El terme planteja la tendència que tenim els éssers humans a sentir-nos identificats amb la naturalesa i com aquesta contribueix al fet que aflorin emocions i sentiments.

Per tant, segons E. Wilson i multitud d’investigadors/es, naixem empàtics i ho hauríem de manifestar així. Però…

La realitat que se’ns presenta és una altra i és que vivim mancants de conscienciació i de sensibilització, generant així patrons de conducta violents, caòtics i fragmentats cap als animals i cap als humans. Cadascun d’aquests comportaments els instaurem de forma inconscient i normalitzada suscitant una ensenyança, als nens i a les nenes, mancada de valors com l’empatia, la tolerància, el respecte i la compassió.

Com a societat ens hem allunyat, i molt, de la nostra naturalesa i adquirim aprenentatges basats en el que veiem i en el que ens ensenyen. Les normes de convivència no es solen qüestionar i ens adaptem a l’statu quo.

Amb aquest anunci publicitari ho podem veure clarament:

“CHILDREN SEE, CHILDREN DO”

Tal com ens mostra Albert Bandura i el seu experiment del “ninot babau i el pallasso real”, els nens i les nenes aprenen per aprenentatge social, per imitació de models, per aprenentatge vicari.

Aquí us deixo l’experiment complet:

“NINOT BABAU I EL PALLASSO REAL”

Com podeu veure, en aquest experiment la professora explicava als infants que el ninot, present a la sala, era babau i que podia ser colpejat. Minuts després, ella colpejava el ninot i, els nens i les nenes, l’imitaven sense ser necessari el seu suggeriment i/o instrucció. A continuació, es va fer repetir l’experiment amb una persona disfressada de pallasso i, novament, els nens i les nenes van presentar la mateixa conducta agressiva i abusiva, sense importar-los que fos algú real.

L’empatia, com a habilitat per posar-se a la pell dels altres, ha de ser, indudablement, una eina indispensable per a tornar a connectar amb el que som i, així, poder reestructurar comportaments i actituds, tant a dins com a fora de les aules.

Que els nens i les nenes creixin dotats d’aquest valor proporcionarà efectes psicològics, així com resistència i fortalesa vers situacions complexes; també efectes socials, ja que es tornen més competents i menys propensos a l’agressivitat; i efectes morals perquè es produeix un benefici mutu i, conseqüentment, a la comunitat.

Escola Animal té com a objectiu, per tant, educar per a que els nens i les nenes sàpiguen entendre els sentiments i les emocions dels animals i dels humans. Volem que aquest projecte traspassi les aules i que arribi a la ciutadania perquè, l’educació en l’empatia, ha de treballar-se a tots els àmbits i s’han de beneficiar totes les espècies del planeta.

Fins aviat!

Ah! I recordeu que si sou docents de la ciutat de Sabadell i voleu més informació del projecte no dubteu en escriure’ns a: 

nataliaoriol@escolanimal.org